Gillette

Diuen que estem en la setmana dels barbuts, la que la tradició popular considera la més freda de l’any. Ho rescate de la Viquipèdia: La setmana dels barbuts és la que inclou els dies 15 i 17 de gener, corresponents a les celebracions de sant Pau l'Ermità i sant Antoni Abat. Esta denominació prové del fet que estos sants són representats en la iconografia cristiana lluint llargues i espesses barbes blanques que s'associen amb la neu i el fred. 

Encara no ha eixit el sol, falta poc. La carretera secundària s’obri pas entre els camps d’arròs del delta. Em prenc el meu temps al volant. El cel és clar i net. Sona la música que m’agrada. Espie amb el retrovisor les primeres llums, la viva incandescència de l’horitzó que es precipita sobre els aiguamolls. A l’altra banda, just davant de mi, una preciosa lluna quasi quasi plena està a punt d’ocultar-se darrere d’uns turons. Mai havia viscut açò abans, esta coincidència, esta posició. Els colors són preciosos i efímers. Els estols de pardals apunyalen l’aire gèlid i carreguen d’electricitat el paisatge. Tinc la càmera al seient de darrere, però no m’ature: no sabria rescatar el moment, la llum, ni la temperatura. Qualsevol còpia degradaria l’original, així que no em queda una altra que alentir encara més el pas. No hi vull arribar.

Però arribe, clar (sempre s’hi arriba). A l’aparcament de l’institut els vidres traspuen el vent glaçat. Els companys s’afanyen a entrar a l’edifici. Abans d’eixir del cotxe, amb un àudio he intentat explicar-li a la meua amiga tot el que he vist i sentit en el trajecte, però m’he entrebancat i no he sabut expressar-me, expressar-ho. És difícil comunicar segons què. ¿Com descriure un color a qui no veu. Un so a qui no sent? Les paraules són multitud però no sempre quadren. Potser, a més, ho confesse, tot ha sigut un error: en realitat volia dir una altra cosa i no el que deia. He desordenat les cartes de la baralla, i cal molta complicitat perquè quan això ocorre algú t’entenga. “Hauria d’escriure alguna cosa sobre tot açò.”