Vacances

Vaig despertar per la calor. Sentia la pell humida i el llençol de sota enganxat, i l'altre molestant-me a la punta dels peus. El sol filtrava a través de la persiana una llum fina i intensa que repicava en aquell gran espill allargat. No devia ser primera hora. Em sentia descansada, com després d'un somni etern. Al meu costat, Albert dormia, també despullat, amb aquella respiració lenta i profunda que em tranquil·litzava durant les nits d'insomnis, com un punt de suport quan davant només veus un món pesadíssim i estrany. Per un moment em vaig sobresaltar pensant en Clara i el seu desdejuni, fins que vaig recordar on era. Vaig tancar els ulls, vaig somriure i també jo vaig respirar. Quasi res no és massa important.

Encara somnolenta vaig parar atenció als sorolls que venien de l'exterior. Algun cotxe que passava, el lladruc esporàdic d'un gos, poca cosa. A dins, res. Guillem i Laia devien dormir encara com nosaltres. Ho havíem deixat clar al cotxe: no hi havia horaris, aquesta seria la nostra regla per als quatre dies. Laia va intentar matisar-la, però entre bromes de seguida la vàrem fer callar. Aniríem a la platja quan volguérem, dinaríem i soparíem quan ens abellira i dormiríem tot el que ens donés la gana. Idees bàsiques que ens vàrem sentir en l'obligació de repetir en veu alta. Laia ja no va protestar. Guillem exultava. Encara no enteníem què feien junts.

"Només les figures d'escacs són blanques o negres", repetia de vegades Albert al respecte, comprensiu i comprensible. I tenia raó, jo bé que ho sabia. Només posant-nos en la pell de l'altre podríem entendre.

Vaig girar-me. La decoració era simple i funcional, amb mobiliari barat i neutre. Però l'apartament estava net i la cuina ben proveïda, i en efecte, com deia l'anunci, a cinc minuts a peu de la platja. No necessitàvem més, i Albert, encara que no disfrutaria tant com jo de l'arena i l'aigua, se sentiria suficientment a gust com per no protestar ni el més mínim. Ho feia per mi, i jo li ho agraïa. El vaig observar en silenci, el seu lentíssim moviment, la silueta curvilínia, i l'erecció matutina que quasi em va traure una rialla. Vaig pensar a despertar-lo, però hi vaig renunciar.

Tenia ganes d'anar al bany, així que en silenci vaig alçar-me, vaig posar-me la samarreta de tirants i les bragues, i vaig eixir al passadís.

L'apartament estava en silenci, i la porta del lavabo enfrontava l'habitació tancada dels nostres amics. Curiosa, vaig apropar l'oïda per sentir si hi havia alguna íntima remor de matalàs castigat. No s'hi sentia res, i aquell silenci em va reconfortar. Per una altra banda, potser era més d'hora del que en un principi havia imaginat.

El bany era menut. Vaig tancar la porta amb cura, i després d'uns instants intentant endevinar-ne el mecanisme, finalment vaig passar el forrellat del pany. Vaig mirar-me a l'espill. Estava totalment despentinada i la samarreta em semblava bruta del viatge del dia anterior. Em sentia guapa, i fins i tot l'erecció del meu marit havia fet que els mugrons se'm marcaren sota el cotó. Vaig alçar-me la samarreta i em vaig mirar els pits, menuts, rodons i simètrics, amb la forma delimitada i unes aurèoles marrons i grans. Albert deia que eren els pits més bonics que mai havia tastat. Ho deia així, amb la naturalitat d'un notari, i no només quan li preguntava si li agradaven en les nits de passió. Estaven un poc blancs. Es notaven, difuses, les línies del biquini. Vaig pensar si Laia es molestaria perquè fera top-less davant de Guillem i no vaig saber respondre'm. Vaig acariciar-me un mugró, tenia el tacte lleugerament rugós i suau. Em va agradar. Vaig abaixar-me de nou la samarreta i vaig seure per pixar.

Hi havia una cistella gran per a roba bruta, i un moblet lila, també barat, també funcional, on havien deixat unes quantes tovalloles blanques perfectament plegades. Vaig pensar a dutxar-me encara que no haguera dut la roba neta amb mi. De nit havia suat. Potser també ara ho feia. Vaig deixar caure les últimes gotes i em vaig netejar amb dos retalls de paper higiènic. Em va fer la impressió que estava humida. Sense pensar-m'ho, em vaig llevar la samarreta. Vaig aixecar-me, i així, despullada, em vaig acariciar el sexe recordant l'erecció d'Albert, i el biquini, i la platja, amb un desig tan vague com profund, morint-me de ganes de sentir-me observada i fer com si res. El meu dit va lliscar...

I aleshores la porta es va obrir. De sobte.

De manera instintiva em vaig cobrir amb les mans, però no vaig saber com protestar.

"Perdó, perdó", va dir Guillem tot just em va veure. Entrava en calçotets, i va fer intenció de tornar a tancar de seguida, però aleshores, com si recordés alguna frase, es va aturar per mirar-me. No va dir res. Jo no em vaig moure. Vaig deixar que els seus ulls em repassaren de dalt a baix, amb els llavis lleugerament oberts i els seus cabells negríssims i també despentinats. I només després d'aquells segons, va abaixar la mirada, i a poc a poc va tancar.

Vaig quedar quieta, en aquella ridícula posició on les mans amb prou forces em cobrien res. M'havia posat nerviosa, i sentia aquella porta tancada com si fóra de vidre.

Vaig bufar, i per fi em vaig decidir a posar-me la samarreta i les bragues.

"Havia passat el pestell", em vaig justificar en veu alta just abans de tirar de la cadena.

Vaig netejar-me les mans a la pica i em vaig arreglar un poc els cabells. M'havia posat un poc roja i suava.

Vaig dubtar, però finalment vaig obrir. Ell va aparéixer al llindar.

"Havia tancat amb pestell", vaig repetir ara amb veu baixa, un poc avergonyida, i vaig alçar la mirada fins trobar els seus ulls.

Guillem va recolzar-se al marc de la porta. Semblava tranquil, i fins i tot vaig endevinar un somriure darrere d'aquella mirada comprensiva. De seguida vaig sentir la seua suau olor de tabac.

"¿Has dormit bé?", em va preguntar.

"Sembla que m'he embolicat un poc amb la porta...", vaig insistir sense que m'acabara de passar la vergonya.

"Llibre d'instruccions, recorda..."

"Llibre d'instruccions, ja, per a tot i en qualsevol circumstància", la nostra broma, en efecte, venia al cas.

L'ombra de la barba li perfilava el rostre, els seus trets masculins, fins i tot esquerps, la difuminada marca de naixement del costat dret del coll.

"I què feies?"

Vaig posar els ulls en blanc

"Anava a dutxar-me", vaig sospirar.

"Sí, ja, i per a dutxar-te... ¿necessites acariciar-te abans?", i va somriure de manera maliciosa. I aleshores sí, tota la sang del cos em va pujar al rostre.

"Pesat, ¿entres o no entres?", i vaig obrir del tot la porta. "I em deixes passar..."

Ell va llançar una ullada ràpida al corredor en silenci, i tot seguit va avançar un pas que em va robar.

No em va dir res. Va acariciar-me el llavi inferior amb l'índex. Va encorbar-se lleugerament, i em va besar. Un bes que em va pillar per sorpresa, però que de seguida vaig assaborir amb els ulls tancats. Sense por. Amb regust d'enyorança. Vaig recolzar les mans al seu pit ferm, i els seus pèls m'enredaren els dits. Coneixia aquell tacte.

Va separar-se de nou lentament. Jo no vaig apartar les mans.

"Estaves guapíssima", em va dir.

"¿Primera hora del primer dia de vacances i ja m'estàs embolicant?", li vaig contestar.

"He de preparar el terreny, perquè pense follar-te un d'estos dies..."

Aquella promesa em va desfer.

"No, no ho faràs..."

"Sí, sí que ho faré..."

I per a demostrar-ho, va baixar la mà fins la meu melic, el va dibuixar, i va obrir-se pas sota les bragues. Em va acariciar el sexe, que era tot aigua i calor.

Vaig sospirar de desig. Ell s'hi va entretenir mirant-me als ulls, lliscant com el reflex del sol sobre el mar.

Et promets que no tornaràs a cometre un error, i de sobte totes les teues intencions es transformen en paper mullat.

"Entra'm", li vaig demanar amb un fil de veu. "Entra'm..." i amb un lleu moviment de cintura li vaig facilitar el camí. Va obeir-me, va obrir-se pas al meu interior, i amb la mà lliure em va tapar una boca que estava a punt de delatar-se. Tenia uns ulls verds profunds que semblaven fitar-me l'ànima. Vaig mossegar-li un dit. Ell va traure el seu de mi, i lentament se'l va apropar als llavis i el va llepar.

Va buscar-me l'orella. Em va ordenar un floc de cabells.

"Si en la platja et lleves el biquini, et folle allí mateix...", i va besar-me a la galta.

"M'has posat calenta, i Albert la tenia duríssima este matí..."

"Així que vas a follar-te al teu marit després que jo t'haja clavat mà..."

"El despertaré i me'l follaré moltíssim...", vaig dir amb tota la veritat i tota la intenció. "Mentre no puga follar-vos als dos alhora, m'hauré d'acontentar amb ell només, ja t'ho vaig dir...", i vaig fer un moviment cap a la marca del seu coll que vaig reprimir només en l'últim instant. No sé molt bé ni com vaig fer-ho.

"I segur que crides perquè jo ho senta...", em va dir a cau d'orella.

La meua mà li va acariciar l'entrecuix. Els calçotets amb prou forces li contenien l'erecció. Quasi podia sentir els seus plecs sota la tela.

"Em posa molt veure't així per mi...", vaig murmurar com a comiat. Vaig fer-li un bes a la galta, i vaig marxar. Deixar-lo així, mort de desig per mi, m'encenia.

Vaig travessar els quatre metres de corredor sense mirar enrere.

La porta de la meua habitació estava tancada. La vaig obrir amb cura i em vaig adonar que aquella ni tan sols tenia forrellat. Albert s'havia girat cap al meu costat. Tenia els ulls tancats, però em va semblar que ja estava despert. Vaig mirar-me a l'espill. Continuava despentinada i els mugrons se'm marcaven com una confessió.

"Què ha passat?", em va preguntar Albert amb veu adormida.

Vaig girar-me. Continuava amb els ulls tancats.

"El teu amic m'ha vist despullada quan anava a dutxar-me...", vaig respondre un poc alterada.

"¿No havies tancat la porta?"

"Ho he fet malament..."

Albert va sospirar amb paternalisme. Estava guapo així estirat. Amb les cames lleugerament flexionades, els quatre pèls al pit, i el sexe encara dur.

"Doncs vaja...", va respondre Albert, i aleshores va obrir els ulls i em va mirar. "Com se n'assabente Laia, ja la tenim..."

No em preocupava Laia, però en efecte, això podia ser un problema. Encara que ben pensat, que aparegueren problemes amb ella durant el viatge era una simple qüestió de temps, així que millor que almenys fóra per alguna cosa estimulant.

"¿Has vist com he despertat?" em va dir Albert agafant-se-la i soltant-la perquè colpejara al seu ventre.

Vaig mossegar-me el llavi i d'una volada em vaig llevar samarreta i bragues. Els meus pits menuts vibraren enmig del matí. M'hi vaig apropar i vaig fer-li un petit bes als llavis mentre li la començava a acariciar.

"¿No t'ha tallat el rotllo Guillem?", va preguntar-me intensificant a poc a poc els besos.

"No", vaig respondre. "M'ha posat... Estava a punt de fer-me un dit pensant en la teua polla dura..."

Albert es va envalentir. Va agafar-me dels canells, va girar-se i em va immobilitzar davall del seu cos. Em va menjar la boca amb un mos suau i famolenc. Amb els dits va buscar-me el sexe.

"Uf...", vaig exclamar.

"Estàs mulladíssima...", em va dir sense deixar de tocar-me.

"De seguida que m'ha vist despullada ha tancat la porta..."

"Però t'has posat calenta..."

"M'he posat molt calenta..."

"I has tornat perquè et folle..."

"Clar..."

"Molt bé..." i dit això, me la va clavar.

Va entrar tota d'una tacada.

"Que guapa que eres...", em va dir. Jo el vaig agafar amb les dos mans i el vaig besar. Per un moment vaig tenir por que el flaire de tabac haguera impregnat els meus llavis. Però si ho va fer ell no se'n va apercebre. Em mossegava llavis i barbeta, com sempre feia i com m'agradava que fera. Amb el seu membre duríssim quiet dins de mi.

"Guapíssima. Eres guapíssima", em va repetir.

"M'encanta sentir-te a dins..."

Va començar a moure's. Jo, ben oberta, sentia cada centímetre del seu camí d'anada i tornada. A l'altra banda d'una porta sense forrellat un apartament sencer començaria a omplir-se dels nostres sorolls.

"M'encanta com em folles..."

"¿T'escorreràs així?", em va preguntar esbufegant.

"Sí, m'escorreré només amb la teua polla...", li vaig contestar buscant aire. "I cridaré perquè em senten... Vull que sàpiguen que m'estàs follant..."

"No, no vols això", em va contradir. "Vols que Guillem sàpiga que t'estic follant... I a la platja ens ensenyaràs les tetes i els dos bavejarem per tu, i això et posarà porquíssima, tan porca que quan tornem t'hauré de tornar a follar..."

Era el meu marit i em tenia calada.

I aleshores, com un animal desbocat començà a follar-me dur, fent colpejar el capçal contra la paret, donant-me el que volia. Jo em retorcia de plaer sota el seu cos, i li demanava més buscant amb les mans el seu cul. El vaig trobar, el vaig agafar com vaig poder i li'l vaig colpejar.

"Vull follar-te'l", li vaig dir.

"Ara t'estic follant jo...", i em va agafar fort del canell i em va bloquejar. "Pense follar-te molt estos dies", em va advertir, suat i viciós com no el recordava. El meu punt de suport, la meua pau, el meu home.

I aquella promesa unint-se a la de Guillem en les meues entranyes, com una convulsió, un crit obert, un mar ample i blavíssim que em moria de ganes de navegar.

Només les figures d'escacs són blanques o negres.