Si m'ho permets, et diré amiga,
possiblement amb un excés de confiança, sí, però a aquestes alçades crec que puc fer-ho. Els últims temps, em sembla haver compartit amb tu més hores que les que he freqüentat amb les velles amistats. Les famílies, els treballs i els cansaments ens allunyen de les persones i dels camins que un dia ens eren tan propers, i ara tots aquells rostres i veus que dibuixaven els nostres paisatges estan desapareixent en l'horitzó com cotxes en l'autopista. Ara som la rutina i els costums que mecànicament repetim cada dia. Per sort, en eixos costums, un dia hi vas entrar tu.
T'escric, a més, perquè vull ser agraïda. He llegit tantes vegades les teues històries, m'has regalat tants somnis, tants instants de plaer íntim, que ara vull ser jo qui et faça el regal de la confessió i qui t'anime, si ho consideres oportú, que aprofites aquestes línies i les difongues per gaudi general. L'anonimat hi col·labora. A tu podré contar-te el que a altres callaria. Tot va començar amb paraules, i just és que en paraules acabe.
També t'he de dir que no sé si sabré fer-ho. No només perquè no hi estic acostumada, sinó perquè escric encara amb el pensament enredat per l'altra nit. El menjador en silenci sembla impregnat d'imatges, i ni tan sols el sabor del café pot substituir-ne el gust. He anat a treballar, clar. I n'he tornat i he comprat, i he saludat a companys i veïnes, però és només el meu cos el que fa acte de presència, perquè jo continue lligada a les sensacions de divendres, quan em vaig somriure de manera maliciosa a l'habitació d'un hotel que ara du el meu nom.
Sí, em sent vulnerable i poderosa, com quan estàs enamorada. Un abans i un després. Tu ho saps, n'estic segura, i així ho fas viure a les teues protagonistes quan es decideixen a fer un pas fins aleshores prohibit o inimaginable. Només que aquesta vegada el pas el vaig fer jo i la imaginació es va fer carn. Algú deia que la vida imitava l'art. Supose que ara en puc donar fe.
L'alcohol hi va ajudar. Sobre la festa planejava la barra lliure i qui més qui menys duia una copa a la mà. Hi havia una gran terrassa i petits cercles de persones que parlaven de manera animada. Tots anaven elegants, amb aquest aire curosament informal que ix a les revistes de moda. Es notava que hi havia diners en aquelles converses, i per un moment vaig tenir por que les meues formes delataren les hores de secretaria, de taula de despatx, de trucades burocràtiques a clients i proveïdors. Ningú, però, sembla que se'n va percebre. Potser perquè el secret dels rics és no preocupar-se pels altres.
No sé massa bé qui era l'amfitriona. Al principi havia reparat en una pèl-roja pigada i elegant que donava instruccions al càtering, però en arribar Carles m'ho va desmentir, i va assenyalar un racó on unes dones que vorejaven la cinquantena reien i exhibien els seus cars pentinats de perruqueria.
Era Carles qui m'havia convidat, i aleshores encara no sabia si era una cita. Potser sí. Però jo no vaig voler que em recollira a casa i ell no hi va insistir. En qualsevol cas va estar quasi tota la nit atent a mi. Em va presentar a un parell de companyes de feina i a Miqui, un amic alt i guapíssim, de pell bruna, com d'anunci de colònia, amb una camisa blanca i dos botons despassats. Com que jo també anava de blanc va fer una broma al respecte, i Carles es va fingir ofés i va advertir-li que jo era una senyoreta. I tant!, vaig fer jo. Totes ho som fins que deixem de ser-ho! (Sí, vaig usar les teues paraules, i sí, es van celebrar ;-)
A partir d'aleshores la festa només va millorar. Tots semblaven conéixer-se i d'alguna manera vaig creure que tots tenien relació amb la nàutica, però potser a això va contribuir només algun retall de conversa i que des de la terrassa es vera el port i les seues llums. Una de les amigues de Carles se'm va apropar i em va passar la mà per la cintura per tal de preguntar-me en broma quines intencions duia amb ell. Jo, que acostume a ser bastant més discreta del que aquesta carta indica, li vaig respondre que les mateixes que ell duguera amb mi, però que aquestes intencions no les coneixia. ¿Tu sí?, vaig preguntar. I ella va arronsar els muscles juganera, com si volguera fer veure que sabia més del que ensenyava. Darrere d'ella, Miqui parlava amb la pèl-roja del càtering, que negava amb el cap. Carles, a l'altra banda, recolzat en la barana, va mirar-me per un moment i va alçar la seua copa de cava perquè brindàrem en la distància. Jo li vaig correspondre, i em vaig ruboritzar. Només la brisa de la mar alleujava la xafogor.
Em sentia una mica com la Carolina de La ciutat blanca. És potser la novel·la que més rellegisc. Ella és delicada però decidida, i sap com agradar sense la necessitat de cridar l'atenció. Supose que per això vaig parlar del teu llibre quan Carles va guanyar-me de nou i em va preguntar què acostumava a fer en el meu temps lliure. Llegir, llegir i passejar. Després del despatx no em queda temps per a massa més. Ell em va dir que m'entenia, i que tampoc el seu treball li permetia massa fugides, i que per això m'havia convidat a la festa dels seus amics, perquè sabia que ho necessitava, i em va fer l'ullet i em va acariciar de manera una mica mecànica el braç. Vaig pensar que potser només volia ser amable, o potser simplement, i al contrari que el seu amic, havia perdut les destreses de la seducció.
La dringadissa d'una copa ens va fer girar. Una de les dones de pentinat car va voler fer un parlament i un brindis en homenatge al seu marit i a la fundació que estava a punt d'obrir les portes. Jo estava just al costat de Carles. Els nostres braços quasi es fregaven, i sentia aquella incertesa alegre i esperançada que ens naix a l'inici d'una història.
La dona continuava parlant i parlant sobre la importància d'una bona educació i recordant els esforços que hagueren de fer els seus pares. Miqui es va posar darrere de nosaltres. Conec un hotel on fan els millors gintònics de la ciutat, va dir, i aleshores tot va quedar clar. Quan marxàrem, la pèl-roja va seguir-nos amb la mirada. Crec que em va odiar.
L'hotel estava a tres carrers i era tot un monument a l'elegància. Recorde que em vaig preguntar què costaria allí una copa i que tot seguit vaig callar els meus pensaments obrers dient-me que un dia era un dia, i aquella era la nit.
Vam seure al costat d'una taula baixeta i rodona. A fora el trànsit era un seguit de llums silencioses. A dins, de lluny, sonava un piano. Jo vaig quedar al mig. Miqui va dir que estava cansat de veure sempre les mateixes cares i va agrair-li a Carles que m'haguera convidat. Carles va dir que era ell qui havia d'agrair-me que haguera acceptat. Jo vaig dir que agraïa les seues paraules. Vàrem riure. Carles va posar-me la mà al genoll i jo li vaig deixar fer. En efecte el gin-tònic estava deliciós, i Miqui em va començar a parlar de diferents noves marques de ginebra que havien començat a circular. Era un mercat sobreexplotat, va dir. A mi el món de la ginebra no m'interessava el més mínim, però el seu semblant atlètic i els botons despassats de la camisa li donaven permís per parlar de qualsevol cosa.
Els vaig dir que em sentia com una reina, tan atesa per ells dos. La mà de Carles va pujar per l'interior de la meua cuixa. Jo el vaig mirar en silenci, acceptant la seua escalfor. Una altra mà va recolzar-se a la meua esquena. A la barra, una parella es va besar.
¿Recordes l'Helena d'El final de l'hivern també arribarà? Ella veu des del xicotet turó la casa del Christian. El cotxe aparcat, i la llum del menjador encesa, i encara que ella és a fora quasi pot sentir-ne l'escalfor. Sap que els dies amb el marit ja són història, que la vida li ha donat una nova oportunitat, que ha sigut forta i que ara, a més, pot ser feliç. Només ha de travessar un últim llindar, un llindar que, just aleshores se n'adona, estava únicament al seu cor. Somriu i comença a córrer als braços del seu amant.
És una escena preciosa.
Jo també vaig travessar el meu llindar. La suite era àmplia i el llit immens. Hi vaig entrar entre carícies confuses. Estava nerviosa i tenia por. No d'ells, sinó de mi. De fer-me enrere, de no estar a l'alçada. De no atrevir-me a passar a l'altra banda. Vaig dir-los que volia anar al bany. Allí em vaig mirar a l'espill. Els meus cabells brillaven, els meus ulls resplendien. Em vaig somriure. Aleshores vaig saber que no fallaria. Que em moria de ganes que tot allò passara, i que em donava el mateix ser una més en els seus jocs de seducció.
Quan vaig eixir els vaig trobar en silenci, asseguts còmodament al sofà. No sé si havien parlat entre ells. Només callaven i em seguien amb la mirada. Jo em vaig apropar al moble bar i vaig mirar-los de reüll. ¿Algú vol una copa?, vaig preguntar. El que volem és que et poses davant de nosaltres, va dir Miqui, i que et lleves les bragues a poc a poc... Vaig mirar a Carles, que va assentir lleument amb el cap. Era la seua pressa, i això em va escalfar encara més. Així que sí, ho vaig fer. Vaig separar-me del moble bar. I vaig posar-me davant d'ells. Així que voleu veure'm sense bragues, ¿no? Ensenya'ns el que saps fer, va dir Carles. I jo vaig fer lliscar les mans per les meues cuixes, a poc a poc, fins arribar al final del vestit. Tot seguit vaig pujar-les per la part de darrere perquè no veren com se m'alçava la tela. Vaig arribar a les bragues i sense deixar de mirar-los, les vaig agafar, i les vaig fer baixar lentament, i primer una cama i després l'altra, em quedí amb elles a la mà. No m'havien arribat a veure el sexe, i això m'agradava. Qui les vol?, vaig preguntar. Jo, digué Miqui, que ja tenia el paquet voluminós. Vine a buscar-les, vaig respondre fent un pas enrere. Ell va alçar-se mirant-me directament. Jo les sostenia amb el braç allargat com una ofrena. Ell va avançar a poc a poc, fins a quedar a un parell de pams de distància. Les va intentar agafar, però jo vaig burlar el seu gest. Va dibuixar un somriure, i tot seguit, em va agafar fort del canell. Aquella brusquedat em va espantar. Em va agradar. Hi hagué un forcejament. I abans de resoldre'l ell va besar-me als llavis. Em va menjar la boca amb moltes ganes i molta llengua. El desig és un animal famolenc.
Només els teus llibres havien aconseguit encendre'm tant els últims anys.
En separar-nos va quedar-se les meues bragues i em va acariciar la galta amb l'índex. Va seure en una cadira mentre Carles es va despassar el cinturó. Dreta davant dels dos, amb el meu vestit, el meu escot, i sense bragues jo volia que allò durara. Que aquells moments previs duraren. Que els dos tios que em miraven desitjant follar-me bavejaren un poc, que em veren més temps com el joguet que aquella nit era jo, xopa com estava. Així que els vaig dir que es tragueren els membres. Que els volia veure davant de mi. I ¿saps que va passar?, que ni tan sols s'ho pensaren. Els dos se les tragueren ja dures, dures com a pedres. Tan dures que em va fer por que s'escorregueren. I els ho vaig dir. No us escorregueu, vaig dir. Ací la primera sóc jo. Ells ni reaccionaren i començaren a fer-se unes palles suaus.
Va ser així que vaig començar a ballar per a ells. També amb suavitat, amb els ulls tancats, sentint el silenci. Em sentia la dona més sexi sobre la terra. Em movia lentament, i lentament vaig començar a desfer-me del sostenidor i del vestit. Quedant-me només amb les meues sabates roges de taló, que tu dius que agrada tant als homes.
Vaig començar a acariciar-me el sexe. El tenia mulladíssim. Havia sospirat per aquella situació moltes vegades. Tenia dos mascles empalmats davant de mi. Sentia foc en la meua pell.
Quan vaig tornar a mirar-los, Carles ja estava dret i despullat, i Miqui acabava de descordar-se la camisa amb els pantalons al terra. S'aproparen els dos a mi. Vàrem dibuixar un triangle íntim. Carles em va besar a la boca que havia sigut abans del seu amic. T'anem a trencar, em va dir Miqui llepant-me el coll, amb les mans magrejant-me les tetes. A veure si podeu, els vaig contestar. Instintivament, mentre alternava besos amb els dos, els vaig buscar les polles. Estaven fermes i seques i vaig saber que havia d'actuar. Vaig agenollar-me i vaig contemplar-les de ben a prop. Estaven precioses a centímetres de mi, vaig traure la llengua i vaig llepar primer una i després l'altra. Vaig aixecar la mirada. Els dos em contemplaven ansiosos perquè fera el pas. I el vaig fer, vaig començar a menjar-los amb ganes. Estaven tremendes. Grans, dures i purpúries... Les sentia dins de mi, i les gaudia com una bèstia. Estava desbocada. Vinga, puta, demostra'ns el que saps. Vaig apropar-ne les puntes i vaig posar la meua llengua enmig per tal de tastar les dos al mateix temps. Vaig fer que es tocaren, que intercanviaren un poc del seu líquid preseminal. Vaig tornar a mirar cap amunt. Els dos em miraven, tenien el rostre desencaixat de la passió. Després es miraren entre ells. Per un moment vaig pensar que es morrejarien. Però no ho feren. O almenys jo no ho vaig veure, perquè vaig tornar a ajuntar les seues polles i a llepar-les i a mossegar-les. Estaven boníssimes. Però algú dels dos va fer que m'alçara i vaig tornar-los a besar. I ara, vaig dir-los, em folleu al llit. I sense soltar les seues polles els hi vaig conduir.
¿Saps? Tinc un record que no m'abandona. Així, quan estic ja despullada i acotxada al llit... recorde la primera vegada que vaig fer l'amor. Jo tenia dènou anys i ell treballava a l'empresa on feia les practiques d'administració. Al final va resultar ser un idiota, però, en aquella nit que em feia tanta por, em va fer gaudir com en un somni d'estiu.
Divendres va ser igual. Vaig llançar Miqui al llit i li vaig dir que volia preservatius. Ell va apropar-se a la tauleta, i els en va traure. Supose que perquè allí els havia d'haver posat quan jo era al bany. Carles va començar a mossegar-me la clavícula i acariciar-me el sexe en petits cercles que em mantenien a to. M'encanta que sigues tan marrana, em va dir. Aquelles simples paraules em feien gaudir. Vull que em folleu molt aquesta nit, li vaig contestar. Ell va continuar menjant-me, i de sobte vaig sentir una altra boca sobre mi, assaborint un pit amb ganes mentre la mà acariciava l'altre. Així que allí estava jo, despullada, arraconada per dos tios que es morien de desig per mi... Em vaig deixar fer, jo era el seu àpat. Fins que no vaig poder evitar-ho i vaig tornar a buscar-los les polles i vaig començar a masturbar-les mentre els mossegava els llavis, primer l'un i després l'altre. Sentir la seua respiració m'excitava. Aleshores Miqui va separar-se i em va dir a l'oïda: gossa, estem a punt de donar-te el que vols. Em mossegà, i d'una volada em va llançar contra el matalàs. Hi vaig caure malament, però d'un bot em vaig girar a mirar-los. Estaven els dos drets, mirant-me mentre es posaven els preservatius finíssims que havien dut. Estaven guapos i trencadors.
Vaig dir: folleu-me, folleu-me cabrons. I em vaig obrir-me de cames. Miqui va ser el primer a apropar-se. Em va agafar un peu i me'l va mossegar un moment, per tot seguit subjectar-me for dels canells i clavar-me-la tota d'una. Començà a donar-me molta canya des de l'inici. No t'escórregues, cabró, li vaig advertir. Vaig mirar a Carles, que tenia els ulls clavat en nosaltres mentre no deixava de tocar-se. No t'escórregues, vaig repetir, que al teu amic li agrada veure com em folles. I aleshores Carles va apropar-se i sense dir-me ni una sola paraula, dret, em va escopir a la cara, i tot seguit me la va posar tota a la boca, mentre va començar a pessigar-me suaument un mugró. Miqui va incrementar encara més el ritme, com un cavall salvatge, desbocat, i jo el sentia colpejar-me i el meu plaer que creixia de manera progressiva, agarrant el cul de l'altre, quasi arrapant-lo.
Vaig ser previnguda i vaig separar-los. Ara tu, li vaig dir a Carles posant-me a quatre potes, oferint-li el meu sexe, que ja era dels tres. No vaig haver d'insistir, perquè de seguida va començar a follar-me. Miqui va aprofitar la meua posició, i es va posar de genolls davant de mi perquè li menjara la polla. Com en efecte vaig fer. Carles, va dir Miqui, m'agrada molt la gossa que has portat avui, és una puteta de primera. M'excitava sentir aquelles paraules, i amb un parell de moviments vaig incrementar el ritme. Miqui em va agafar dels cabells, i va follar-me la boca encara amb més força. Va, puta, que segur que has somiat amb alguna cosa així tota la vida. Carles va pegar-me un parell de fortes palmades al cul i va esbufegar. Vaig caure cap a un costat.
Vaig intentar recuperar l'alé. Tenia ganes de més, tenia ganes de tot. Vaig incorporar-me, vaig besar Carles, i el vaig fer caure d'esquenes. Ara vull que em cavalqueu alhora, vaig dir-li, i vaig girar-me cap a Miqui. Vull que em folles bé el cul mentre el teu amic em trenca la figa. Però abans que acabara de pronunciar aquella frase ell ja m'havia llegit el pensament, perquè va obrir el calaix i va traure el pot de lubricant... Mai havia tingut dos polles dins de mi, i ho necessitava. Així que amb Carles gitat, em vaig clavar la seua barra. Fàcil, facilíssim, i vaig estendre'm fins a la seua boca, que vaig llepar, intentant alçar el cul tant com fóra possible. Ell va fer un gest, intentant començar el moviment, però li vaig dir que esperara, que no es moguera. Va ser aleshores quan vaig sentir els besos del meu cabró al cul, i els seus dits humits buscant-me el forat, primer espai, amb circumferències, i després, entrant lentament. Quin gust, quin gust, vaig sospirar. Doneu-me tot el que teniu, i Miqui va dipositar la punta de la polla en el meu forat per tot seguit obrir-se camí a poc a poc. Em feia mal. Serrava les dents. Sentia el foc de la submissió dins de la pell. I ho disfrutava. Vaig voler que arribara fins al fons. I una vegada allí, ell també era meu. Vàrem començar a moure'ns. Primer lentament, acostumant-m'hi. Després cada vegada amb més força. Vaig girar-me cap a Miqui. ¿Sóc millor que les altres?, li vaig preguntar quasi a crits. ¿Sóc millor puta que la teua pèl-roja? Eres la millor puta que ha passat per ací, va dir. I just en eixe moment Miqui va començar de veritat a cavalcar-me. Sense pausa, com un ganivet talla la mantega calenta, així em partien en dos els meus amants. Un per davant i un altre per darrere. Carles em va preguntar si era això el que volia, si era això el que m'agradava, ser la puta dels dos, que els dos feren amb mi de tot. I jo li vaig contestar que sí. Perquè em feia mal, clar, però em sentia plena, humiliada i dominant al mateix temps. Crec que els vaig insultar, crec que els vaig dir cabrons i maricons, crec que els vaig dir que no tenien collons per a continuar així tota la nit, que volia que em pegaren, que acabaren amb mi, i Carles aleshores em va agarrar ben fort per la mandíbula, i Miqui pels cabells, i els dos incrementaren encara més el ritme, esbufegant, insultant-me, escopint-me com la porca que era... Suats els tres, embogits els tres, una muntanya de carn. I jo gaudia i no distingia on començava i on acabava l'orgasme, perquè el plaer que sentia era infinit.
Després, Carles va serrar ben fort les dents, i va cridar així, sense obrir la boca, retorcent-se davall del nostre pes, escorrent-se a dins. Jo vaig girar-me cap a Miqui i li vaig preguntar si no es pensava escórrer en la meua boca, que la tenia a punt per a ell. Aleshores ell em va tornar a escopir i va envestir amb més força unes quantes vegades, provocant-me dolor i plaer alhora. I tot seguit va eixir-se'n. Jo vaig deixar a Carles i em vaig girar del tot. Dret sobre el matalàs, va llevar-se el preservatiu. Jo el mirava amb la boca lleugerament oberta, ell va acariciar-se la punta, va apuntar cap a mi, i me la va omplir de la seua llet. Pren, porca, tota per a tu, digué, satisfet. Jo li vaig somriure, i amb el dit vaig recollir algunes gotes que havien caigut sobre el pit, i me les vaig dur a la boca.
Vàrem quedar els tres exhausts en el silenci de la nit. Vàrem adormir-nos quasi de seguida. Al matí vaig despertar a soles, i una nota em deia que l'habitació estava pagada, que no tinguera pressa a marxar. No sé en què em convertia tot allò. Només sé que vaig tindre les sensacions que volia sentir. Dolor i plaer. Plenitud, domini, servici... Les sensacions que sempre viuen les teues protagonistes i que tanta enveja em provocaven fins divendres.
Qui sap, si em conegueren, potser ara seria jo l'espill de l'enveja dels teus personatges. Potser voldrien deixar de ser tinta per esdevenir sang. Abandonar la paraula. Trencar la biblioteca.
Pren-te aquesta carta, doncs, com un homenatge. Com un agraïment, com t'he dit abans. Com una inspiració... O potser com un somni. Com una vida que viu a través de les teues històries. Tan sols és una carta, sí, però rellegint-la m'he sentit bé. Potser simplement per això ja ha valgut la pena.
La teua amiga,
N.