El vaig conéixer fa vint anys, a la universitat, però no ens férem amics fins temps després, quan coincidírem en un treball-estafa d’una acadèmia d’on isquérem per cames al cap de dos dies. Vàrem celebrar la fugida amb unes improvisades cerveses en un bar lleig i brut i des d’aleshores ja no perdérem el contacte. No ens férem mai íntims. Potser aleshores el meu caràcter atabalat i un punt histriònic l’espantava una mica. Potser aleshores les seues divagacions falsament intel·lectuals acabaven per avorrir-me. Però ens quéiem bé i la conversa per moments fluïa, i és per això, per costum o intel·ligència, que encara hui quedem un parell de vegades a l’any sense necessitat d’excuses peregrines, ara que ni ell em sembla ja tan avorrit ni jo dec ser tan extrovertida. No ho soc. Tinc un parell de filles menudes i un marit amb qui no solc discutir, i la vida ja no és l’univers en expansió accelerada d’altres temps sinó, potser, un xicotet sistema planetari conegut i previsible.
L’altre dia, però, una cosa ocorregué: havíem acabat de dinar, era una dia xafogós de finals de l’estiu. No s’estava del tot bé allí, a la terrassa, però igualment preferíem l’aire lliure amb vistes a la urbanització. El vi s’havia acabat. Les xiquetes s’havien tancat amb les tablets. El meu marit havia servit mistela i café amb gel i la nòvia del meu amic havia anat al lavabo. Ens havíem rigut una mica a compte d’un vell conegut i la sobretaula queia densa sobre nosaltres. Aleshores ell va fer com si anara a alçar-se, però tot d’una rectificà.
“Saps?”, va dir. “Fa anys que vull dir-te una cosa, que vull dir-te-la…” Va dubtar un instant i amb el dit índex va fer un gest, un breu esbós en l’aire càlid que ens envoltava. “Em recordes una actriu porno.”
“Què dius?”, exclamí divertida i sorpresa.
“A quina”, va intervenir el meu marit amb vertadera curiositat.
Ens en va dir el nom. Al meu marit li sonava, o això va dir, i de seguida ens llançàrem sobre els nostres mòbils per certificar-ne la similitud.
“Vinga, va!”, vaig cridar en vore-la.
¿Com podia pensar que ens assemblàvem? Les dos érem morenes i primes, però les seus faccions estaven més perfilades que les meues, tenia els llavis més fins, i els seus ulls de gata maula em feien enveja, i en qualsevol cas, en totes en aquelles fotos ella anava amb vestits de gal·la ben escotats, ensenyava cuixa, i jo li treia com a mínim deu anys: qualsevol comparació era un pur exercici de voluntarisme. Tanmateix, el meu marit, divertit, va posar el seu mòbil prop de la meua cara i va fingir que hi veia la semblança mentre el meu amic, ara sí, s’aixecava de la cadira lentament i desapareixia camí de la cuina deixant anar unes paraules que no vaig acabar d’entendre. L’alcohol hi havia fet estralls.
El comentari, però, no tingué massa recorregut. El meu marit va ampliar una altra foto on l’actriu duia un vestit ajustat de lluentons i va dir sorneguer que segur que em quedaria de luxe, i no sé si em va sentar del tot bé. De seguida, a més, el meu amic i la seua nòvia tornaren, quasi alhora, i una de les meues filles va aparéixer demanant el carregador de la seua tablet. En fi, tot va desordenar-se una mica, i el tema va quedar aparcat la resta de la vesprada.
Va ser a la nit que me’n recordí. Les xiquetes ja estaven a les seues habitacions i el meu marit havia eixit a fer el seu habitual passeig de dos cigarrets. L’aire pesava i les finestres obertes només afavorien que entraren els mosquits. Necessitava una dutxa, i mentre em despullava vaig intuir en el meu reflex la semblança que no havia reconegut hores abans. Potser també jo tenia formes perfilades al cap i a la fi. Potser no teníem llavis tan diferents, ni tampoc eren deu anys els que li treia. Potser la meua mirada, en aquell espill, en aquell moment, també era felina.
I així en conill, amb la pell brillant i humida, amb el cos calent, vaig seure sobre la tassa del vàter i vaig buscar-la de nou al mòbil, però no en innocents fotos de recollides de premis i entrevistes, sinó en alguna de les seues escenes. Feia molt de temps que no entrava en una web així, amb sexe descarnat i directe. Vaig respirar profundament, i vaig seleccionar quasi a l’atzar un dels seus clips.
Era una escena molt ben feta. En ella l’actriu (amb jaqueta lleugera, brusa blanca i minifalda) feia de reportera d’esports front a la càmera. Al darrere, dos homes negres grans i forts i tan suats com jo fingien entrenar un combat de boxa. Després, una curta entrevista amb ella al mig d'aquelles dues bombes de testosterona feia creuar mirades, i el càmera que marxava amb qualsevol excusa i els deixava sols als tres. Jo sabia el que venia i el meu cos, com el seu, era pura flama. Es deixava arraconar, la jaqueta queia al terra i começaven a grapejar-la, primer a poc a poc, i després fent volar un parell de botons de la brusa esquinçada. I tot seguit s’agenollava entre ells, sentia els seus membres ja durs sota els pantalons. Els mirava, i els descobria: grans i ferms, i impacient se’ls duia a la boca per torns. Vaig descobrir-me llepant-me els llavis. També jo havia fantasiejat més d’una vegada amb un parell d’homes per a mi. Però ni en els meus anys més bojos, quan les nits no tenien horari i allò desconegut no era un perill, vaig atrevir-m’hi o vaig propiciar-ho. Ara aquella xica ho gaudia. Primer agenollada i amb la brusa oberta i la falda pujada. Després ja en pilotes, prima i fràgil entre aquelles dos bèsties, recolzant-se en el pit d’un mentre l’altre l’envestia per darrere. Em venien paraules obscenes a la punta de la llengua, paraules que quasi pronunciava. I sentia el meu sexe unflat i humit sobre la tassa del vàter. Una gota de suor es va escolar entre els meus pits menuts i encara ferms. Vaig obrir una mica més les cames i vaig començar a acariciar-me: el simple contacte dels meus dits m’estremia, però necessitava apropar-me al que aquella xica sentia, i vaig enfonsar primer un dit després dos dins del meu sexe, i d’alguna manera així era jo qui rebia aquelles polles que per torns la follaven (contra el ring del combat, sobre les estoretes, o penjant lleugera dels seus braços), que exploraven cada centímetre dels seus forats, amb força, amb ganes. Ella els demanava més i jo els demanava que li ho donaren, que li feren tot allò que els vinguera de gust als tres. Sense contemplacions ni pensaments, només sentint el pur plaer de punta a punta dels seus cossos alliberats. La calor i l'obscenitat. Confonent fluids, desafiaments i insults. Que puta era ella, i quina porca estava feta jo. I així, quasi dient aquelles paraules em vaig escórrer enmig de l’incendi, ofegant els meus gemecs amb el dors d’una mà, i sense deixar de penetrar-me intensament amb l’altra. Vaig convulsionar. Vaig sentir-ho tot en cada centímetre de la meua pell, del meu cos. Tanquí els ulls. Tot estava mullat.
I aleshores, just aleshores, sense quasi temps de recuperar-me, va vibrar el meu mòbil. El meu amic, com si m'haguera espiat a través de la porta, m'havia enviat un missatge: "Sabia que t'agradaria. Disfruta 💦".