Sabia que m'havies regalat el llibre per seduir-me. Això ho sabia. El que no esperava era la nota de l'interior: "Sigues prudent, perquè jo no ho seré."
T'imaginava a casa, pensant aquelles paraules, canviant-les una vegada i una altra, sospesant pros i contres i ritmes, i atrevint-te, i després trobant l'espai, l'habitació pròpia, escrivint a la primera pàgina, d'amagat, com qui escriu una confessió criminal. T'imaginava així i no podia més que sentir-m'hi identificada, amb el vertigen de l'inici del viatge, amb l'excitació d'unes vacances inesperades.
"Sigues prudent, perquè jo no ho seré."
Tant de bo menys prudència i més vida.
El meu marit és al menjador.
Vull que arribe ja demà.