Espígol

Quan hi vaig arribar un baf humit em va impregnar la pell. Només un poc, només al rostre, però suficient per assaborir el gust d'espígol que havia quedat suspés a l'aire.

"Un minut, que ja isc", vaig sentir d'entre les parets, just abans que l'assecador es posara en marxa.

Jo vaig tancar la porta i vaig deixar la caçadora de cuir a la perxa del cantó. A la casa hi havia escalfor, però vaig dubtar si realment era la temperatura o la taula ja parada amb els ciris a punt d'encendre's el que em donava aquella sensació. Les últimes llums de la vesprada il·luminaven tovallons acuradament plegats, copes buides i quatre plats que deixaven clares les intencions de la vetlada. Intencions que a ningú se li escapaven, per altra banda. Menys encara a mi, que m'havia pintat els llavis amb aquell roig viu perquè me'ls ressaltara i posar les cartes sobre la taula des de l'inici. Un dia és un dia. 

Vaig mirar-me a l'espill i vaig endreçar-me el coll de la brusa, blanquíssima i sense barroquismes, els meus cabells de coure allisats, els meus ulls verdosos. M'hi vaig veure guapa i això em va fer sentir bé. Havia de potenciar més sovint la meua feminitat, propòsit per a l'estiu que encara havia de trigar unes setmanes a arribar.

De menuda, jugant al futbol amb els meus companys de classe, o ja a l'adolescència, eixint a córrer a soles les vesprades de juny sense escola, vaig començar a habitar aquella terra de ningú. Com la xica amb sobrepés en eterna dieta, així jo amb arracades, maquillatges i faldes. L'esforç etern per convertir-se en qui no s'és.

L'assecador va deixar de sonar i la porta del bany va obrir-se a la meua dreta deixant sortir una boira intensa i perfumada. Maria va abocar-se amb un raspall a la mà.

"Hola", va dir alegre.

"T'han muntat finalment la sauna turca, pel que veig."

"Uf, tant de bo!", va fer ella tornant a desaparéixer.

Jo m'hi vaig apropar i vaig recolzar-me al marc de la porta mentre ella, front a l'espill resolia el laberint dels seus cabells negres i llargs, vestida encara amb un barnús també blanc.

"Anem a joc", va dir ella com llegint-me el pensament.

Estava animada i alegre, la qual cosa sempre acabava per animar-me i alegrar-me també a mi, per molt que de vegades adoptara aquesta figura de dona seriosa i un poc distant que va per feina. Perquè confessem-ho, de vegades també fingim quan no és necessari, i ni tan sols ens agrada el paper que escollim. No hi ha qui ens entenga.

"He vingut prompte per si calia ajudar", vaig dir. "Però al menjador ja ho tens tot."

"Ja està quasi tot preparat", confirmà. "Queda adobar les amanides i donar un colp de calor a les albergínies. M'ho he pres amb temps perquè vull que tot isca perfecte. Miquel ha anat al bàsquet, però m'ha promés que estarà ací a temps passe el que passe, ni pròrrogues ni històries… Li he donat permís, perquè com que tot açò havia sigut idea meua…", i va fer una pausa, com si reflexionara sobre la correcció de tot el que havia dit. "I en qualsevol cas, que fregue ell demà", va dir fent-me l'ullet.

Jo vaig somriure. Definitivament em desarmava amb aquella alegria de viure que jo no havia aprés mai a sentir.

"¿I el meu… partenaire?", vaig preguntar.

"El teu… mmmm… pretenent", i va buscar una aprovació meua amb la mirada que no sé si va obtindre, "ha passat per la meua planta abans de plegar cap a casa i m'ha dit que s'havia comprat camisa i corbata nova".

"No m'agraden les corbates", vaig dir.

"No et preocupes, no crec que te la vulga regalar. Potser la vol per fer amb tu alguna altra cosa", i va fer-me de nou l'ullet i va deixar el raspall a l'armari que penjava al costat de l'espill. Va estufar-se els cabells amb les mans, i tot seguit va agafar un poc de laca en esprai i amb un senzill i ràpid moviment circular va deixar-ne caure un poc a sobre.

"Quantes vegades t'he dit que jo de major vull tenir els teus cabells?", vaig confessar-li de nou.

"Juraria que el primer dia que ens coneguérem, ja ho feres", respongué alegre, i va apagar la llum i vam anar fins la cuina.

Tot ordenat, tot cobert, tot enllestit i encara càlid, a la cuina diversos plats i aperitius s'alineaven un darrere l'altre. Havia dinat poc, conscient que el sopar seria abundant, i veient aquells plats em va venir tota la fam de sobte. Maria va ajocar-se davant del forn, deixant a l'aire tota la cama, sense tan sols un microscòpic pèl a la vista. En va obrir un poc la porta i va ensumar aquell nou vapor. Va tancar els ulls, i de seguida se'n va separar.

"Em sembla que m'ha eixit de fàbula, la parmigiana", va dir, i va tornar a tancar. Va alçar-se i l'escot va quedar lleugerament obert. "¿Vols un poc de vi?", em preguntà.

"¿Comencem fortet?" 

Ella va fingir que s'ho pensava un instant.

"Sí, ¿no?", va passar al meu costat, i va obrir la nevera. "Una copeta de blanc ara sí que me la prendria…"

No va haver-hi ja cap dubte. Ni tan sols vaig respondre. Jo vaig anar fins l'armari superior i vaig agafar un parell de copes, mentre ella treia una botella de blanc i es feia amb el llevataps del primer calaix.

"¿Algun consell d'última hora?", vaig dir deixant les copes en l'únic espai lliure del marbre.

"No", respongué endinsant el bucle al suro. "Què diuen?, ¿sigues tu mateixa? Doncs tu no, tu has de ser més alegre que tu mateixa. Com quan vas a la platja, que et poses tan riallera. A més, com que ja us vau veure aquell dia no és una cita a cegues pròpiament dita… és… una altra cosa", i en dir-ho, el tap va acabar de sortir amb un esclafit. Va servir un parell de generosos dits per copa, va tapar la botella, i la va tornar a la nevera. "Estic un poc enjogassada amb açò. És molt divertit."

En efecte jo no podia ser jo mateixa, entre altres coses perquè en realitat sempre havia transitat amb la pregunta de qui era a la meua motxilla. Amb el temps havia aprés a conviure sense donar-hi una resposta clara, i això em satisfeia, perquè em permetia fer com si la pregunta haguera desaparegut per art de màgia, com si de sobte no habitara en una punyetera (i certa) carrera de fons, sinó en un joc d'equip (fals), amb passades i complicitats apreses amb el temps. I no, jo no era massa divertida (tan sols de vegades, tan sols un poc).

"Ja veus que baix que he caigut, pidolant cites a les amigues", vaig autocompadir-me. 

"¿Veus?, eixe és el tipus de comentaris que t'has d'abstindre de fer al sopar", va dir. "Ximo és guapo, i tu estàs captivadora."

"Captivadora", vaig repetir afalagada, i vaig fer un glop a la meua copa. El vi estava ben fresc i saborós, i em va omplir la boca d'un regust dolç que vaig agrair a l'instant. Deguí mostrar-ho d'alguna manera, perquè Maria va assentir, com si l'haguera comprat pensant exclusivament en mi.

"A mi també m'encanta este vi", va dir, i va tastar-lo. "Em desperta els sentits", va subratllar olorant-lo profundament amb els ulls tancats. Va separar la copa i es va passar un ble de cabells darrere de l'orella. "¿Saps qui vaig veure ahir?", va preguntar aleshores de manera retòrica. "Toni", es respongué.

No m'ho esperava.

"Ah. I què contava?"

"Va ser curiós. Em va veure ell a mi, al centre, eixint d'una tenda. I es va apropar a saludar-me. Jo no sé si ho haguera fet", i de manera mecànica va fer ballar el vi blanc en xicotetes cercles. "I va estar molt agradable. Moltíssim. Em va preguntar per Miquel, em va preguntar per com m'anaven les coses, i em va preguntar per tu, clar, i jo li vaig dir resplendies, que mai havies estat millor."

"I és cert."

"I és cert", va repetir i va fingir un brindis a l'aire i va tornar a beure una mica. I va ser només aleshores quan vaig començar a sentir de fons aquell piano, una gravació quasi imperceptible a ritme de jazz. Potser ja duia temps sonant. No sé. Era agradable, i de seguida em va fer estar més tranquil·la, com a casa, com quan hi arribe després d'un llarg dia de feina, i amb el sopar a taula, apague la televisió i em pose algun disc. Per un instant vaig intentar endevinar la peça, però em va resultar impossible. 

"I ¿saps? Em va contar una cosa. Em va contar que es casa, el mes que ve. Amb una advocada. No sé si m'ho va dir perquè volia que ho saberes o perquè estava tan excitat que no s'ho va poder callar."

"¿Estava content?"

"No ho sé. Diria que sí. ¿Importa?"

I no vaig dubtar.

"No, ja no. Vull dir, m'alegre per ell, però no m'importa..."

"¿Recordes quan explicava amb veu engolada que el matrimoni feria de mort les relacions? Ho deia així: el matrimoni ferix de mort les relacions. I Miquel i jo mirant-nos."

"M'estàs dient que no torne a eixir amb…"

"T'estic dient que estigues contenta, que disfrutes i que et tires a Ximo esta nit. Si vols, clar. Jo ho faré amb Miquel."

Jo vaig arronsar els muscles.

"Ja veurem com van les coses…"

Va prendre un últim glopet de vi, va deixar la copa al banc i va fregar-se les mans emocionada.

"És hora de vestir-se…", i donant un petit salt va eixir de la cuina.

Jo vaig quedar-me dubtant si seguir-la o no. Però a continuació vaig abocar el vi que li havia sobrat en la meua copa i vaig eixir també amb ella a la mà.

Ja a la seua habitació, il·luminada només per la llàntia de la tauleta de nit, Maria havia començat a regirar en l'armari. Jo de nou vaig quedar-me al llindar, estranyament relaxada en aquella calma abans de la tempesta. Des d'allí encara se sentia amb més claredat aquella música que m'enverinava l'ànima. Es va girar sostenint dos vestits, un roig i un altre negre. Tots dos escotats i amb falda per damunt del genoll.

"Quin em pose?"

"Els dos", vaig respondre sense dubtar.

"Oh", va dir, però no la vaig convéncer, perquè tot seguit va mirar-los de nou, sostenint-ne un amb cada mà.

"Tenia la idea de posar-me el negre… però després he vist el roig i… Supose que m'he deixat influir pel teu pintallavis, que et creus que no m'hi havia fixat."

"¿Saps què pensava mentre venia?", vaig llançar amb major confiança. "Que hauria de furtar-te a Miquel, t'enfadaries, clar, però serien danys col·laterals, així almenys m'estalviava este seguit de cites absurdes… tant de preliminar amb persones que m'avorreixen soberanament, a qui he de contar una i una altra vegada la meua història i aficions, que treballe massa, que isc a córrer, que no vaig mai al teatre… ja em farten fins i tot a mi…"

Ella va deixar els vestits sobre el llit i va posar braços en gerra, fent que l'escot del barnús s'obrira encara més.

"¿I per això m'has de furtar el nòvio?"

Ho va preguntar sense entonació, de manera que no podia saber si m'estava seguint la broma o s'ho havia pres malament.

"Quan veníem a sopar amb vosaltres, Toni i jo… Al final no volia que vinguera ell. M'avorria. M'ho passava millor amb vosaltres dos a soles, o prenent café amb tu. A més, te'l furtaria només un temps, si vols després te'l torne…"

"Ah, no, si te l'endús te'l quedes", va continuar encara seriosa, però ja deixant clar que em seguia el joc. "Jo a Miquel no el compartisc, almenys no de manera separada."

"Però ell a tu sí, ¿no?"

Em va eixir de manera espontània, sense cap malícia. Crec que no hi havia malícia, potser un primer efecte de l'alcohol. Però com era lògic, no li va sentar bé. Ara la seua serietat sí que reflectia disgust. Va mirar-me uns instants als ulls.

"¿I això a què ve?", va preguntar.

"No sé, disculpa, se m'ha escapat."

Ella deixà passar un parell de segons. I algun mínim gest amb la boca em va fer pensar que es relaxava.

"A més", va afegir, "ho dius com si tu no hi hagueres tingut res a veure…"

"Ja, sóc un poc bocamolla de vegades… No ho puc evitar. Ho sent."

Maria va girar-se cap a la llàntia que tènuement ens il·luminava, i el ble de cabells li va caure sobre el rostre.

"Va, ix, que em vull canviar…"

Però jo no em vaig moure. Amb la copa en una mà i palpant de nou el coll de la brusa amb l'altra em vaig quedar esperant que ho repetira. Ella va girar-se i em va mirar.

"Què vols, ¿veure com em despulle?"

La pregunta em va sonar tan natural que només podia respondre una cosa.

"Clar..."

I vaig apurar el vi que em quedava sense perdre-la de vista. Sonava un piano en mode menor. Ella va dur-se les mans al cinturó del barnús aguantant-me la mirada, seriosa, amb el petit ble encara sobre el rostre i la pell ocre i el meu cor que no deixava de bategar i bategar.

Som el temps que no omplim.

I de sobte aquell temps va trencar-se. Un brunzit i una llum començaren a fer ballar el mòbil sobre la tauleta de l'altre costat. Maria va tornar a respirar i va tancar-se el barnús que encara no s'havia obert, i va vorejar el llit, passant a mig metre del meu cos, deixant-me sentir de nou l'olor d'espígol que impregnava els seus cabells. 

Quan hi va arribar va escrutar la pantalla, i em va tornar a mirar duent-se'l a l'orella.

"Hola, ¿ja ha acabat el partit?", respongué. "Ja està tot preparat… T'hauràs de dutxar quan arribes, ¿no?... Sí, ja ha vingut Helena… Sí… Ha vingut molt guapa, s'ha arreglat per l'ocasió…"

Ella va continuar parlant. Jo vaig deixar la copa buida sobre la còmoda, vaig mirar-la als ulls, i vaig despassar-me el primer botó de la brusa. 

"Com véns al final?... Ah… ¿I no et pot dur ningú?"

Aleshores Maria, amb la mà que tenia lliure, va tornar a buscar-se el cinturó i assentint alguna explicació, amb un suau moviment va obrir-se el barnús com la pell d'una fruita neta, deixant camí obert des dels llavis fins al sexe. Estava completament rasa.

"Ja… Ja… Estic preparant-me… No tardes, amor meu…", i va penjar.

Sense perdre-la de vista vaig despassar-me també jo el cinturó i el botó dels vaquers. Ella va mossegar-se el llavi inferior. Amb un moviment de malucs vaig ajudar-me a baixar-los i a llevar-me'ls, primer un camal i després l'altre.

"Miquel estarà ací en quinze o vint minuts", em va advertir.

Jo vaig avançar un parell de passos. Vaig voler sentir l'alcohol recorrent-me les venes i la por no existia. Vaig aturar-me. De nou alguna nota de música va arribar fins a nosaltres.

"S'haurà d'esperar a la porta si no hem acabat."

Vaig baixar-me les bragues. Li les vaig mostrar i les vaig llançar a terra. Jo també m'havia depilat, i només un estretíssim rectangle de pèl moixí adornava el meu sexe.

Maria va desfer-se del barnús, que va caure a plom i va deixar a la vista el seu cos càlid i perfecte. La rodonesa simètrica dels seus pits grans, els malucs generosos, la difusa marca de naixement al costat esquerre. 

Va venir fins a mi, i amb l'índex va jugar amb el primer dels botons de la meua brusa. Va començar a despassar-la. El meu pit s'omplia d'oxigen i de set. 

"Tenies tantes ganes com jo…", vaig murmurar.

"Tu sempre em tens ganes", va dir. "No et penses que no ho sé…", i aleshores se'm va apropar a l'oïda. "I m'acabe de fer un dit a la dutxa pensant que venies."

Aquelles paraules cremaven.

"Aleshores tu ja estàs servida…"

"Per què no ho comproves per a eixir de dubtes?"

La meua mà la va buscar entre les cames. Ella es va obrir amb un sospir. Estava humida com el mar. Vaig repassar-ne la textura. Vaig retirar-me i vaig donar-li a tastar el dit. Ella me'l va acariciar amb la llengua i jo me'l vaig dur a la meua. Lleugerament àcid, aquell sabor em va traslladar vuit mesos enrere, a l'apartament vora la platja on per fi ens hi vàrem atrevir.

"És un moment per a tu i per a mi", va dir-me besant-me tendrament les galtes, la comissura dels llavis, el coll… Un calfred va recórrer el meu cos. "Però haurem de fer-ho ràpid."

 No vaig poder esperar més i em vaig llançar sobre ella. Amb els ulls tancats i resseguint amb deler la seua llengua, àvida de assaborir-la tota de nou.

"Necessitava açò", vaig dir. Sentia la passió tranquil·la de qui es troba per fi a casa. "Però tu em prepares cites amb tios perquè me'ls tire, en lloc d'obrir-te tu de cames", li vaig recriminar caient totes dues sobre el llit.

"Tenia zels d'ell", va confessar, "i estava calenta, calenta d'imaginar-te follant-te'l tota la nit".

Les dos ens posàrem de genolls sobre el matalàs. Entrellaçàrem les nostres mans i continuàrem besant-nos, fent jugar les nostres llengües al ritme del desig.

"Segur que no és el primer dit que et fas pensant en mi", vaig dir buscant-li de nou el sexe. Ella em va abraçar deixant-se fer.

"¿Vols saber-ho?"

"Segur que de tant en tant, mentre estàs dutxant-te, a soles, penses en mi i em disfrutes…"

"De vegades quan em menja Miquel m'imagine que eres tu. I li ho dic, i el cabró es posa calent i m'ho fa amb més ganes."

"Així que li ho has contat tot, ¿eh?", vaig dir-li acariciant-la amb més intensitat. Tenia el sexe càlid i viu, prenyat de desig.

Maria començava a panteixar.

"Ell pensa… ell pensa que és només una fantasia, i juguem amb la idea de dur-la a terme un dia d'imprevist", i un crit li va fugir de les entranyes. Jo vaig relaxar el ritme i ella es va separar. Va mirar-me els pits encara atrapats pel sostenidor blanc. "M'encanta este moment", va dir buscant amb els dits el mecanisme a la meua esquena.

"Oh…"

El meu sostenidor va caure i els meus pits varen respirar. Els mugrons duríssims i els seus dits acariciant-ne els límits.

"Són preciosos, amor meu", va dir. 

"A mi m'agraden les teues, les tens immenses, em posen com una gossa en zel", i quasi abans d'acabar la frase, vaig buscar-les amb la boca i vaig començar a llepar-li-les amb deler. Ella me les oferia com qui oferix aigua a l'assedegat. M'agradava sentir el seu desig, em feia sentir bella, i m'excitava fins al límit. La seua pell, els seus mugrons frescos. En percebia cada cada detall amb la llengua. Aleshores Maria va buscar-me el sexe, i va començar a acariciar-lo.

"Sembla que les dos esperàvem molt d'esta nit, ¿eh?", va dir a mode de provocació.

En efecte, no havia sigut una rutina més. A la dutxa, ajudada de l'espillet ovalat damunt del qual les gotes s'escolaven, amb el pubis cobert d'una bromera sedosa, havia repassat cada plec del meu engonal decidida ja aleshores a tenir-lo preparat per rebre visita. Mentre feia lliscar la ganiveta sobre la meua pell havia pensat vagament en besos i llengües, en carícies com les que ara m'estava oferint Maria. Havia pensat en Maria, i en Miquel, i després havia tornat a pensar en Maria, quan aclarit i net, me'l vaig contemplar a través de l'espill i m'agradava el que veia.

Les hores prèvies són presoneres del desig.

Vaig gitar-me d'esquenes i em vaig oferir.

Maria em va contemplar un instant, i tot seguit va posar-se damunt de mi, els seus mugrons fregant els meus i la seua boca oberta. Ens vàrem besar suau amb els ulls tancats, tres, quatre vegades. Aleshores, quan els vaig obrir, vaig trobar els seus ulls vius, i l'expressió juganera. 

"Així que vols furtar-me el nòvio", va dir.

"Podria tirar-me'l si volguera."

"Clar, estàs bona, i Miquel és un porc… com jo… com tu." Va acariar-me un mugró amb l'índex i vàrem tornar a besar-nos i buscar-nos les llengües. "Està a punt d'arribar i ens pillarà encara en feina…"

"Doncs afanya't", vaig murmurar. "Saps que tinc la figa xopa per tu… des de fa mesos."

"Obliga'm, que això t'agrada", va dir somrient. Juganera com estava, havia decidit acceptar les meues regles. I jo ho disfrutava. "Obliga'm a fer-te coses."

Vaig prendre aire, vaig acariciar-li l'esquena amb el dors de les mans, estava més guapa que mai, hi havia veritat en la seua mirada. I de sobte, pillant-la per sorpresa tot i les advertències, vaig tancar el braços i vàrem girar. Ella va deixar fugir un crit, però jo vaig subjectar-la forta dels canells, impedint que es moguera.

"Què penses fer?", em va dir amb aires de desafiament.

Vaig incorporar-me. Vaig girar-me fins encarar-me als seus peus, i vaig deixar caure el meu sexe despullat damunt de la seua boca. 

"Menja", vaig ordenar. "Menja i demostra'm que eres una porca."

Ella no va contestar, no podia contestar. El que sí que podia era obeir, i ho va fer. Amb tantes ganes com delicadesa, començà primer a besar-me els llavis de sexe, i tot seguit a repassar-los amb la llengua. Jo de genolls contemplava el seu cos estés i net mentre em pessigava els mugrons, mentre a poc a poc sentia créixer dins de mi un foc incontrolable. Un xicotet mos em va sobresaltar.

"Cabrona", vaig encertar a dir. I a continuació vaig abalançar-me sobre el seu sexe, també moll, també obert com fruita d'agost. Ajudant-me amb dos dits, com desemmascarant un secret, els seus moviments varen començar a confondre's amb els meus. Maria va esbufegar unes paraules que no vaig entendre, i a les quals vaig respondre accelerant-ne el ritme. Ella aleshores em va mossegar l'interior de la cuixa. Serrant les dents cada vegada més fort mentre jo no deixava de llepar i llepar. Fins que aleshores un terratrèmol va sorgir sota el meu cos en forma de contracció i de crit allargat. 

Vaig traure'n els dits. La meua llengua es va alentir. Vaig fer un parell d'últimes carícies i besos al seu sexe palpitant i vaig recuperar l'alé respirant entre les seues cames.

Tot va quedar en silenci. De nou. La llàntia a penes ens il·luminava. Només les nostres respiracions alimentaven l'habitació. De fons aquell piano repetia notes que ara sí, m'eren familiars. Vaig somriure. Vaig incorporar-me per, tot seguit, tornar a gitar-me encaixant el meu cos al seu, besant-la suaument darrere de l'orella. El flaire d'espígol em va arribar a les entranyes.

"Hauré de tornar a dutxar-me", va dir Maria encara amb els ulls tancats. "I Miquel està a punt d'arribar… I t'he fet ferida a la cuixa." 

Vaig obrir-me, i em vaig mirar. En efecte, a pocs centímetres de l'engonal tenia la marca de la seua boca. Em feia un poc de mal.

"M'agrada", vaig dir, i la vaig besar de nou al clatell. 

Fins i tot els solitaris corredors de fons tenen durant quilòmetres companys de viatge.

"No he fet que acabares…", va dir ella amb un fil de veu.

Els meus dits varen recórrer la seua silueta.

"Bé, tenim tota la nit per davant…"