Em va arraconar i em va mirar de dalt a baix.
"No eres tan bona", em va dir. "I en el fons ho saps. Fingixes, però ho saps."
"L'únic que sé és que tu eres un merdes. Això sí que ho sé."
No em tocava, però els seus braços, les seues mans recolzades a la paret em tancaven el camí. Va fer una ganyota, una cosa semblant al menyspreu.
"Tinc dotzenes com tu només eixint al carrer. Dotzenes, i millors ", va repetir. "Per molt que et vestisques com una puteta per vore què pilles esta nit."
"Imbècil", vaig murmurar. La porta metàl·lica estava ajustada, i de l'altre costat provenia una música insistent que es clavava al cap i al pit per no deixar-nos pensar. L'aire vibrava. "Deixa’m eixir..."
Els seus braços no es van moure. Només va somriure, ara sí, amb cert orgull.
"T’encantaria menjar-me la polla", em va dir aleshores. "T’encantaria agenollar-te en este cau de merda, amb el teu nòvio i totes les teues amigues allà fora, i menjar-li polla a este imbècil..."
Una espurna de por es va incendiar i es va apagar en un instant. Res.
"No podries pagar-ho ni en un milió d'anys", vaig respondre. "Sóc una puta, ¿no dius això? Doncs esta puta tria els seus clients." Vaig voler avançar de nou. Estàvem suats. El meu vestit se m’enganxava a la pell. Ell feia olor de ginebra salvatge. Jo devia fer olor d’un rom a penes rebaixat. No ens vam moure. "Deixa’m eixir o comence a cridar."
"A vore com ho fas...", em va desafiar.
Aleshores li vaig escopir. Vaig escopir a eixa cara de xulo buscaraons, de cabronàs amb més cicatrius i arrugues de les que ell haguera volgut admetre. Però no es va immutar. Va continuar amb el seu mig somriure. Es va netejar amb un parell de dits, se'ls va mirar, i lentament els va repassar un a un amb la llengua. Tot, tot estava brut.
"I ara", va dir abaixant-se la bragueta, "me la menjaràs tota, que t'ho has guanyat".
"Eres un fill de la gran puta", li vaig dir.
I aleshores, servilment, em vaig agenollar.
Sí, el morbo absolut de follar amb un tio que no suportes, que et repugna, que trobes groller i maleducat... Però que per alguna tenebrosa raó t’atrau fins els ossos. Discutir fort i encendre’s, i acabar en un instant amb la roba als turmells, menjant-li la polla amb ràbia i luxúria, sentint-te al damunt tots els insults imaginables, a disposició del seu plaer i del teu, perquè així, de genolls, caminant a la vora dels límits, amb tot el seu sexe a la boca, vora dels límits, amb la boca plena de sexe, et saps amb un torbador poder. I sents que l’odi et genera un plaer desconegut i anhelat, i li repasses amb la llengua tot el membre, salat i tenebrós. I el món desapareix i saps que en aquell moment només tens una única missió. I quan intueixes el moment li acaricies fort la punta fins que es tensa, i el mires satisfeta i desafiant, i ell s’escorre com un cabró damunt de tu, embrutant-te tota, amb unes gotes de semen també sobre els teus llavis, que reculls i assaboreixes com un premi. Et contemples. Somrius. T’alces. El mires a la seua cara de fill de puta satisfet. Li escups la seua pròpia merda i marxes dient-li “malparit, per mi ja pots morir-te”. I sí, esperes amb impaciència el dit que et faràs recordant-ho en arribar a casa.